Dins l'ambient dels salons del segle XVII francès, uns gèneres com les màximes, els proverbis, els retrats, en tot cas les formes breus, hi esqueien particularment. Les Màximes de La Rochefoucauld començaren essent un joc, però, l'any 1659, ja concep una obra acabada que va més enllà d'una diversió de salon, a la qual dóna unitat una visió general de l'home.»
«El contingut de les Màximes se pot resumir en unes poques idees: Darrere cada virtut aparent, hi ha oculta una forma d'egoisme. L'home desconeix les seves pròpies intencions i té una habilitat singular per a enganyar-se a si mateix: la raó, més que dirigir els nostres actes, és un instrument per a justificar-los. Els dirigeixen l'amor propi, la hipocresia i la vanitat, sense la qual la virtut no arribaria gaire enfora. La societat valora més les aparences que la veritat, i les bones qualitats ens atreuen més odi que el mal que feim.»
