El procès d'escriptura d'una novel·la i les peripècies de la vida literària, retratats amb ironia en aquesta obra majúscula.
Cada 18 de novembre, any sí any no, el famós escriptor C.F. Earbrass comença a escriure una novel·la. La d'enguany s'ha de dir L'arpa sense encordar, però més enllà del títol no sap de què tractarà. El senyor Earbrass, doncs, s'enfronta al procés d'escriptura amb tot el que això implica: les distraccions quotidianes, les obsessions literàries, l'insomni, les manies de l'autor... Tot plegat nimieses, davant del tràfec que ve després, un cop s'ha posat el punt final i cal corregir galerades, escollir la coberta o assistir als còctels literaris.
Com tots els llibres d'Edward Gorey, L'arpa sense encordar ofereix una mirada irònica i sovint despietada davant la vida en general. En aquest cas, a més, està enfocada a un món que ell coneixia molt bé, el de la creació literària. Aquesta incansable fira de les vanitats literàries ofereix al lector un seguit de vinyetes divertides i crítiques, una drecera que ens mena directament al peculiar món de Gorey.
