Tornant de Txetxènia, on ha fet el servei militar, en Kòstia comença una altra mena de guerra, la d’un civil contra la vida ordinària. De les topades amb la “guerrilla” txetxena, de la infància en el crepuscle dels soviets, de la joventut prop d’un vell pintor que li ha ensenyat de beure i mirar el món amb una set que no s’acabi mai, li pugen records obsessius. Fins que un llapis li cau a les mans. Un llapis amb què dibuixar els monstres que poblen els seus somnis, els ninots que li demana un nen o tot el que la gent tenia i ha perdut: una cama, la dona bonica, l’esperança. Una novel•la directa com un cop de puny, que transforma la paraula en ritme pur.
