A escala menor, Mann reprèn a La Llei el discurs bíblic exposat a la seva vastíssima tetralogia Josep i els seus germans. Moisès, el protagonista absolut, mediador entre el cel i la terra, entre divinitat i humanitat, s’erigirà en el forjador -o més pròpiament, escultor- d’una nova cultura -la jueva- en una clara, inequívoca al.lusió a la figura de l’artista, que en aquest cas transmutarà l’aspecte creatiu de l’obra convencional en una tasca de dimensions immesurables i inabastables. L’obra, publicada el 1943 en el rerefons d’un marc històric complex, convuls i tràgic, és, en paraules manllevades al traductor d’aquest text, «capaç de suscitar com tot bon clàssic (...) interpretacions sense terme, essent llegida com és per generacions mogudes d´un fervor previ i amb misteriosa lleialtat, talment tot fos a les seves pàgines deliberat, fatal, profund com el cosmos».
