La llei

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 A escala menor, Mann repr\'e8n a La Llei el discurs b\'edblic exposat a la seva vast\'edssima tetralogia Josep i els seus germans. Mois\'e8s, el protagonista absolut, mediador entre el cel i la terra, entre divinitat i humanitat, s\rquote erigir\'e0 en el forjador \emdash o m\'e9s pr\'f2piament, escultor\emdash d\rquote una nova cultura \emdash la jueva\emdash en una clara, inequ\'edvoca al.lusi\'f3 a la figura de l\rquote artista, que en aquest cas transmutar\'e0 l\rquote aspecte creatiu de l\rquote obra convencional en una tasca de dimensions immesurables i inabastables. L\rquote obra, publicada el 1943 en el rerefons d\rquote un marc hist\'f2ric complex, convuls i tr\'e0gic, \'e9s, en paraules manllevades al traductor d\rquote aquest text, \'abcapa\'e7 de suscitar com tot bon cl\'e0ssic (...) interpretacions sense terme, essent llegida com \'e9s per generacions mogudes d\'b4un fervor previ i amb misteriosa lleialtat, talment tot fos a les seves p\'e0gines deliberat, fatal, profund com el cosmos\'bb.
\par }