El narrador comença a mantenir escrupulosament un dietari sobre el seu cos als dotze anys, el 1936, i el manté fins que mor, als vuitanta-set anys, l'any 2010. El seu projecte era el d'observar les innombrables sorpreses que el cos reserva a l'ànima al llarg de la vida. Així, descriu finalment tota l'evolució del seu organisme. El resultat és la novel·la d'un cos que té menys d'història precisa de l'anatomia que no de l'univers malaussenià, perquè Daniel Pennac evita la fredor de la constatació mèdica introduint a cada pàgina personatges, situacions, diàlegs i reflexions que fan circular la sang de la intimitat dins del cos al qual fem l'autòpsia, i que el lector, sovint, reconeixerà com a propi.
