Me n'he anat a passejar per una de les avingudes més conegudes d'aquesta ciutat, tot cercant desesperadamant, a la meva llibreta de principis ètics, universalitats on arrapar-me. Per un instant, m'ha semblat comprendre. He entès que aquell jovent apilat al voltant d'un número musical, era l'encarnació d'un principi ben nostre: "Cap geperut no es veu el gep". En efecte, duien les motxilles a l'esquena amb una naturalitat que hauria resultat elegant si no fos que deixaven rera seu un estol de cares esgarrapades i algunes contorsions d'equilibrista per evitar la trompada. També hi havia els que practicaven allò de "posar-se en el lloc de l'altre". Una prova que havien superat de bon tros qualsevol atavisme animal és que no guardaven cap distància física, sinó que s'amuntegaven amb una impassibilitat digna de déus." Així, desconcertada, viu la protagonista de Viatge a Liliput un país que, potser de tan conegut, se li fa estrany. Per això aquest llibre és un recull de topics o llocs comuns. En ocasió de la visita a diversos indrets urbans, l'autora reflexiona sobre temes d'actualitat. Tòpics urbans, els uns; tòpics filosòfics, els altres. Però tots ells sotmesos a una mirada irònica, que defuig alhora ressentiment i menfotisme.
