Fer entrepans, com qualsevol altra feina, pot resultar una tasca rutinària i banal. I més quan s’està al costat d’una dona com l’Elionor, que, amb la lluminositat de la seva mirada, fa que la resta de coses deixin de tenir importància. Però quan l’amor s’esvaeix, un negoci sense pretensions pot convertir-se en la il·lusió d’una vida i l’únic lloc on agafar-se per salvar-se. I vet aquí que un petit bar de Manresa es convertirà en el millor lloc de la comarca per menjar un entrepà, perquè qualsevol feina feta amb passió obté per força alguna recompensa. Les relacions humanes són fràgils i imprevisibles, però. Sobretot quan un objecte inapropiat és al lloc inadequat.
Salvador Giralt s’estrena en el camp de la novel·la amb una història sobre com la rutina pot convertir-se en una festa i l’èxit en una catàstrofe, o també sobre els misteris de les petites coses, aquelles, justament, que poden atorgar sentit a una vida… i també la hi poden treure.
Salvador Giralt, veí de Sant Hipòlit de Voltregà, va néixer al Poble Nou de Barcelona l’any 1954. Va estudiar matemàtiques a la Universitat de Barcelona i teatre a la Casona amb en Fernando Grifell. La seva vanitat en relació al fet d’escriure es va veure plenament satisfeta quan l’any 2008 va guanyar el Premi Punyal de Vic amb el poemari Romanço de l’Ambròs i del seu tros.
Presideix amb molt d’encert l’Associació dels Amics de la Migdiada des de la seva fundació, i es pren molt seriosament la qüestió onírica, el son profund, i últimament, també, els efectes dormitius de la literatura del segle xxi.
