Un tret ben definitori que crida l’atenció tot llegint “La santa culpa” és el bon domini del català que té l’autor -conèixer molt bé la llengua és un aspecte essencial si s’escriu literatura. Tanmateix, aquesta novel.la té altres elements molt positius, com ara l’originalitat del tema tractat: una novel.la policíaca que es desenvolupa dins del món tenebrós de l’Opus. Hi ha també uns personatges força creïbles que alleugen la situació asfixiant que ens va produint el món enrarit on es troben. Són personatges ben triats i amb funcions específiques dins la trama; cadascú té un paper molt definit en aquesta història i, fins i tot, podríem dir que representen un seguit d’aspectes abstractes, com ara la indecisió, a tall d’exemple, però és realment indecisió o tot el contrari? Perquè “La santa culpa” sap matenir el lector dins la incertesa, des de la foscor del món que ens presenta, fins a la investigació del crim. Qui l’ha comès? Com? Per què? Haureu de llegir el llibre per tal de saber les respostes.
Shaudin Melgar-Foraster
