La Dama Negra és un llibre difícil de definir però podria dir-se que versa sobre la humanització de la Mort. Que actua com si fos protagonista, actor o simple personatge, però amb poder i força indescriptibles. Així: la Dama Negra -o la Mort- s'enamora d'una dona bellíssima, ajuda a morir dignament un malalt incurable, és gentil amb l'home que mor quasi abandonat, acompanya la noieta que vol avortar a l'hospital on amenaça els doctors amb l'arma pròpia: la mort. O es mostra irritada o adolorida quan perd la persona estimada o és objecte d'engany o d'escarni. És a dir, com escriu Albert Turull al pròleg, La Dama Negra no és una especulació filosòfica sobre el fet de la mort, sinó una aproximació literària, lliure i distesa, a la mort com una presència natural.
