"Un diluvi s'acosta" El rumor es va escampar de país en país, i amb el rumor del diluvi també s'escampava l'avís de la manera de salvar-se: " Cal tornar a Babel!" Quan els últims hi arribaren, l'arca ja estava a mig construir. Noé dirigia els treballs. Amb les cobertes superposades i aquella estructura gairebé piramidal, l'arca de fusta recordava vagament la torre altíssima que els babelencs havien deixat de construir mesos abans. Tothom hi va entrar, els parlants de totes les llengües del món, fins i tot els d'aquelles de les quals només quedaven dos parlants: l'andamanès, el wappo, l'apiakà. I l'arca, empesa per les ones va salpar.
No direm res d'aquell silenci espès de pluges i d'onades, només contarem que, dins de l'arca de Babel, s'havia estès per les cobertes i els camarots un desig insaciable: traduir, traduir, traduir...
