Ser jueu convers a la Catalunya del final del segle XIV no és gens fàcil, i encara menys si un es veu embolicat en una sòrdida intriga orquestrada des de l'ombra per algú molt proper al monarca, amb robatoris i assassinats ordits al voltant d'un meravellós carboncle.
El color del crepuscle ofereix, a través d'una trama que s'inspira en alguns dels paràmetres de la novel·la negra, el retrat d'uns personatges -cavallers bregosos, argenters amorals, velles alcavotes, consellers corruptes o, fins i tot, reis i reines- que es mouen per la turbulenta Catalunya de la baixa edat mitjana, sacsejada per epidèmies i crisis econòmiques, amb escenaris que van des dels fastuosos salons de palaus i castells a una taverna manresana o el bordell de Lleida.
L'obra és, a més a més, una novel·la sobre un món on les coses no són el que semblen, ple d'objectes i personatges que s'amaguen al darrere d'una imatge enganyosa de la realitat.
