"Què diu un cap?" Amb aquesta pregunta enceta Assís la narració d'un trajecte que travessa els espais on ha viscut, els epais que l'han viscut. El mercat, la biblioteca. La granja, el cinema… els indrets es succeeixen, els indrets succeeixen, s'esdevenen en el temps de la mateixa manera que ho fan les persones que contenen; tot per evocar aquest món que Assís acaba construint, un món viscut, un món que pren la forma d'un arbre sense tronc.
Aquesta novel·la, Premi Ciutat de Badalona-Països Catalans 2001, ens narra la història d'algú que busca la seva pròpia veu entre els ressons dels espais que recorre, una cadena que, baula rere baula, intentarà trobar resposta a la pregunta, què diu un cap?
