Platja negra és una obra que planteja un conflicte de caràcter atemporal, però que té un referent clar en l'actualitat catalana. A partir de la seva experiència personal, Coca reflexiona sobre el comportament tendenciós de determinats polítics.
Amb la visceralitat d'una autèntica història d'amor, l'obra parla "d'escales de mèrits", de "compensacions", de la vigència del "dret de cuixa" o del "xantatge" utilitzat com a instrument de poder.En aquest sentit Platja negra és una obra de denúncia i de desenmascarament. (del pròleg de Carles Batlle).