Donant la raó a Pascal, que considerava que la curiositat no és sinó vanitat, Joan Francesc Mira confessa en la introducció a aquest llibre -recull de textos la primera versió dels quals va aparèixer en les pàgines d'El Temps o El País- que el plaer de conèixer coses és molt menor si no se'n pot parlar, de la mateixa manera que el gust de viatjar, per mar o per terra, i el gust de veure coses seria molt menor si mai no ho podíem explicar a algú. I és així que, gràcies a haver renunciat al viatge com a plaer solitari, podem gaudir d'una visió del món -dels Estats Units als Balcans, d'Escòcia al país nambya- que l'ofici i l'ull de l'autor saben extraure de situacions i paisatges culturals que, bé pel cine i la literatura bé per la pura proximitat, no passaven de simple anècdota antropològica davant els nostres ulls.
