El novaiorquès John Camprubí comença a rodar a la conurbació mediterrània una pel·lícula que durà el títol de Castell de nines, el mateix nom de l'antiga baronia que un besavi seu, en Nisos, havia aconseguit en propietat amb pacients maniobres. Un vell cafè mig enrunat a l'estació de tren abandonada del Castell de nines és l'escenari en què John voldrà recrear les passions i desvetllar els misteris que hi han viscut, al llarg de generacions, els seus avantpassats.
Guanyadora del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 1997, Castell de nines sorprèn des d'un primer moment per l'originalitat del seu plantejament, i alhora esdevé el retrat colpidor dels canvis que un espai rural entre grans urbs experimenta pel continu creixement industrial. Els protagonistes de la novel·la viuen intensament la fugacitat de cada instant amb la voluntat de copsar les emocions més profundes de l'esperit humà, tot cercant una resposta als secrets més torbadors dels seus orígens.
