L'entorn immediat, el barri, els veïns, les petites rutines de cada dia constitueixen la matèria primera del text. Però el narrador, lluny de fer-hi una aproximació costumista, l'observa amb lupa. O encara més, observa amb lupa el llenguatge que utilitza per a la descripció de la matèria primera. D'aquesta manera, des de la realitat immediata i a través d'un llenguatge amplificat, a través d'associacions d'idees i jocs implícits en la llengua, el relat crea un univers nou de referències, una realitat que evoca, potser, la pintura hiperrealista.
