EL DIARI DE NORA GIL
Mercè Rius
Pàgines: 80
Mides: 13,5 x 20,5 cm
COLUMNA EDICIONS
El diari de Nora Gil és la llarga i senzilla història d'una passió, que només pot ser viscuda com a destí. Un destí que, tot i els seu caràcter íntim, sembla coincidir amb el de la nostra època. Al capdavall es tracta, en tots dos casos, de posar en marxa l'aparell conceptual més sofisticat... només per tal de recuperar la innocència. Que el llibre acabi, doncs, amb dos esdeveniments assenyalats d'aquesta fi de segle, la guerra del Golf i els Jocs Olímpics de Barcelona, és tot un símbol.
El 92, data en què la protagonista ens abandona, marca la postrema revifalla, a casa nostra, del somni noucentista. En paral·lel, Nora Gil constata el fracàs de convertir, orsianament, l'anècdota en categoria. Del seu intent, però, n'ha nascut una narració estilitzada on se'ns donen els elements justos per resseguir el que és sobretot una peripècia mental.
¿Una filòsof que, a la manera de Kierkegaard, es deixa endur per les idees fins a esdevenir incapaç de viure-les, sempre pendent d'un salt, entre el pensament i la realitat, que no s'acaba mai de produir? ¿O potser, al contrari, una novel·la-experiment, és a dir, un pla de vida adreçat exclusivament a esdevenir literatura?
