En arribar la maduresa, les hores s’escolen, veloces. La vida passa de pressa, i la sensació que totes les ocasions són les últimes que se’ns presenten i que no s’hi val a deixar escapar la possibilitat de ser feliços ens trasbalsa.
L’últim tren és una novel·la sobre la recerca de la felicitat. Els personatges que hi transiten –ferits a la pell i a l’ànima- malden per sentir-se amos de la seva vida i beure’s els anys que els queden a glops llargs, assaborint-ne fins a l’última gota.
A través de les confessions més íntimes de la Teresa i l’Andreu, una parella amb vint-i-sis anys de convivència en comú, aparentment feliç, el lector es converteix en l’espectador privilegiat de la radiografia d’una separació sense bons ni dolents, en què s’enfronten dos orgulls ferits, dues veus potents i sinceres, totes dues carregades de raons i, no obstant això, divergents.
Amb L’últim tren, Maria Mercè Roca demostra una vegada més la seva extraordinària habilitat a l’hora de perfilar vides en una trama intensa i apassionada.
