El duel és un novel·la poderosa, simfònica, on desenes de petites històries s'empenyen per ser explicades i es tramen per donar sentit al buit d'on provenen i al qual s'aboquen. De l'Atilano i la Rossita Peix al Gato Purri i el Gato Pérez, del doctor Sarró a Homer, la Barcelona del 92 i les prostitutes del club La Sibèria… Al costat d'una veu desaforada, que esculpeix el llenguatge fins a l'extrem, veus i més veus d'una vitalitat extraordinària, gairebé animal, amb un humor negre, pantagruèlic, ebri o obscè.
"Expliqui'm, va dir l'home amb l'orella plena de sang." El protagonista d'El duel mira la cara de la mort i parla. No sap si ha de fer cas de les seves paraules, dels seus records, de l'estrany senyor Llucià… O del silenci.
Josep Lluís Badal, lloat pel recull de contes La casa sense ombra, és un autor molt personal. Amb El duel ha aconseguit una novel·la esplèndida i singular.
