"Tenia sis anys, però encara no m'havia fet gran, encara no havia decidit morir-me per anar al cel, el dia que la mamà em va anunciar que havíem perdut el papà." L'Adrià té l'edat de la innocència, l'edat en què les fronteres entre la realitat i la fantasia no són nítides.
L'Adrià ens atrapa, des del primer moment, amb una història tendra i lúcida, teixida a partir de misteris, de suposicions, de descobriments i de pors.
El final del joc és la història d'un divorci vista des dels ulls de l'Adrià, un nen de sis anys atrapat en el foc creuat de la separació dels seus pares, i explicada amb la seva veu narrativa, espontània i enlluernadora.
L'Adrià no està capacitat per entendre les paraules i les accions del adults i les interpreta a la seva manera, sovint involuntàriament còmica.
Un personatge magistralment creat, destinat a emocionar-nos i a trasbalsar-nos com ben pocs.
