Fortuny és un insòlit relat que teixeix una tènue i suggestiva història d’art i de records íntims. En uns escenaris bells i prestigiosos –sobretot Venècia, Viena i París–, i al llarg d’un extens període que abasta des del segle XIX fins avui, desfila davant el lector una successió d’estampes al bell mig de les quals hi ha una família d’artistes. A l’entorn de Marià Fortuny i Madrazo, pintor, fotògraf, escenògraf, decorador i dissenyador de modes, hi ha els membres de la branca paterna de la nissaga, com el Fortuny i Marsal, i els de la materna, els Madrazo, tot un clan de pintors cosmopolites; i aquest no és sinó el nucli d’innombrables relacions que ens duen fins a personatges molt diversos, vinculats d’alguna manera a les variadíssimes activitats de Fortuny i Madrazo. Éssers reals –la immensa majoria– o criatures de ficció que conviuen amb ells (com l’Albertine de Proust), tota la gamma de l’art entre dos segles: la pintura, la fotografia i la moda que representen els protagonistes, la literatura –Henry James, D’Annunzio, Proust–, el teatre –la Duse, Max Reinhardt, Caruso–, el cinema –Chaplin, Orson Welles, Dolores del Río, Griffith, Valentino–, amb un turbulent món de dictadors, aristòcrates, models, cortesanes…
Més que una novel·la en l’accepció habitual del terme, Fortuny és un fluir de situacions, moments privilegiats i marcs ambientals, un brillantíssim joc de miralls en el temps que esdevé una fastuosa escenografia que dóna una nova dimensió estètica a la narrativa en català.
Obra guardonada amb el Premi Ramon Llull 1983.
