Juguesca mortal. Les investigacions del portantveus Plagumà

La cort informa d'un assassinat al portantveus Plagumà i al seu amic i col·laborador, el jutge Juanola: al cambril de la Verge hi han trobat el cos d'un home amb un punyal clavat al cor. La desaparició d'un valuós collaret, ofrena d'una rica família, fa pensar en un simple robatori, però hi ha aspectes que enterboleixen el crim: l'assassí ha abandonat l'arma homicida i el collaret apareix de manera misteriosa a casa de la família que n'havia fet donació. El portantveus no hi té cap interès especial, però quan sap que la Inquisició intervé en la investigació fa mans i mànigues perquè li encarreguin el cas.
Una novel·la de gran intriga, ubicada en la Catalunya del segle XVI.

Alguns fragments de l'obra seleccionats per
l'autor...
Fragment 1. Capítol 3, pàg. 17.
L'assassí s'alçà del llit. Havia fet una bona migdiada. El mirall de la cambra li retornava una imatge reposada, la imatge d'un home content, ple d'esperança, com un jovencell a l'alba de la vida. I és que, curiosament i en contra del que havia pensat d'ell mateix, de la seva naturalesa, l'acció d'aquell matí havia estat el senyal del començament d'una altra mena de vida, la vida d'un home que per primera vegada mata un altre i que no li fa cap impressió. Una vida, se n'adonava amb sorpresa i fruïció, omplerta de les previstes però, d'ara endavant, delicioses derivacions del seu acte, que ell podria contemplar des del fons del seu cau com en un joc mai vist, d'una perfecció acabada. Una vida nova, la vida d'aquell home que acabava de néixer i que era ell; un home nou, molt més interessant que el que havia deixat enrere.

Fragment 2. Capítol 5, pàg. 78.
L'assassí s'aturà al portal i esguardà, ara aquí, ara allà. No hi havia ningú, i era el que havia calculat aquell matí. Va sortir amb decisió i, amb la mateixa decisió, se n'anà cap allà on havia d'anar.
No hi anava de grat. S'hauria estimat més no haver d'intervenir-hi personalment en els detalls accessoris que havien sorgit al voltant i a conseqüència del seu acte. Un acte absolutament necessari, encara que desagradable i poc en harmonia amb la seva primitiva i puntimirada naturalesa, perquè aquell infeliç majordom era l'únic que podia lliurar-lila clau de la seva pròpia revenja.