Caminar sobre gel

Barcelona, estació del Nord, març de 1938. En Manel Torrent, d'onze anys, i la seva mare malalta esperen entre la multitud un tren que els allunyi de l'infern de la fam, el fred i els bombardejos cada vegada més cruents que pateix la ciutat. El seu tren, però, no els ha de portar a la frontera, sinó ben a prop del front d'Aragó, a Espès, poblet de la Ribagorça on viu la germana del pare d'en Manel, l'única família que els queda.
Caminar sobre gel narra el llarg camí cap a l'exili d'aquest infant. Un camí que haurà d'acabar tot sol i en el qual veurà de prop la por, la desesperació i la mort. Com tants altres nens de la guerra, en Manel serà incapaç de comprendre l'absurd del dolor que pateix i que respira al seu voltant. Hauran de passar molts anys fins que n'entengui el sentit.
Al límit de la seva resistència física, finalment retrobarà també l'amistat i l'escalf d'una família que no coneix i que li transmetrà la força necessària per acabar el viatge i refer la seva vida.