Aquest volum, que recull tots els contes de Baltasar Porcel, representa un magnífic exemple de la millor ambició narrativa del seu autor. Individualista irreductible, escriptor anticonvencional, narrador vigorós i solar, Porcel domina la narrativa breu, sap modelar amb humor, intriga, erotisme i poeticitat l'anècdota més intranscendent, la sensació més intuïtiva, per construir un text que sorgeix de la passió per les coses de la vida elemental.
Així, Les maniobres de l'amor és un bloc compacte i unitari, amb unes narracions internes, angulars, plenes d'acció, que s'estructuren generalment a partir de la mirada d'un narrador potent que se sent capaç d'interpretar el món, que el vol comprendre però que en tot cas mai el jutge. La sensualitat de l'adjectiu recorda inevitablement el Josep Pla més seductor, l'esteticisme de vegades decadent remet al seu admirat Llorenç Villalonga, l'erotisme mediterrani recorda i a vegades supera el de Lawrence Durrell o Henry Miller. Però alhora l'últim Porcel ofereix la imatge d'un escriptor madur que sap transmetre la desorientació de l'home que, perdudes les antigues certeses, es mou erràtic pel món contemporani.
