L'amor i el mal són dues forces que poden marcar el transcurs de tota una vida de manera absoluta. Quina de les dues, tanmateix, és la més poderosa? A la Mallorca actual, Sara i Jeremies són dos avis que presideixen, qui sap si per darrera vegada, un dinar que reuneix la vasta família que s'ha format al seu voltant. Vint-i-cinc anys enrere, la mateixa família també es reunia per celebrar la matança del porc: hi assistia, però, un membre més, un fill de Sara i Jeremies que ha desaparegut en l'interval.
Què li ha succeït? Per respondre aquesta pregunta, caldrà remuntar la memòria dels dos protagonistes fins a reconstruir el relat de les seves vides. El resultat és una novel·la sobre l'amor, l'amistat i la solitud, sobre el vigor i la vellesa, sobre la serenitat i la derrota, sobre la por i la bellesa. Una història que transcorre en un món ja liquidat, el de la Mallorca preturística, en què les dues forces esmentades -l'amor i el mal- tenen ocasió de manifestar-se de forma gairebé salvatge, i d'acompanyar Sara i Jeremies des de la seva joventut fins a les portes de la mort.
Alguns fragments de l'obra seleccionats per
l'autor...
Fragment 1. Capitol II. Job, pàg. 59
Els galls cantaven encara l'alba mentre una fulla d'acer de mg pam de llargada penetrava coll endins obrint una ferida mortal, escapçant les cordes vocals de l'animal, obligant-lo a deixar de cridar. Ara, hauria d'expressar el seu horror mitjançant l'únic so que podia emetre: un gruny tenyit per un raig de sang, un clapoteig balbuç i desagradable que semblava la veu, no d'una truja, sinó d'aquella hemorràgia tumultuosa que li bollava per la boca, entre els queixals, pels narius i pel forat de la traqueotomia salvatge que tot just se li acabava de practicar.
Fragment 1. Capitol V. Sara i Jeremies, pàg. 209
Jeremies recordava el pare de Sara. Ara el veia de bracet de la seva filla, alt, eixut, elegant dins de la seva indumentària de pagès mudat, avançant pel passadía d'una església, Sara vestida de núvia caminant amb passes lentes i compassades. Ell els esperava dret al peu de l'altar: també anava molt mudat i el clavell blanc el trau de la seva jaqueta emetia iridiscències que no aconseguien penetrar l'obscuritat dins de la qual s'esvaïen les bancalades que ocupaven els assistents.
Primer capítol
D'un temps cap aquí, massa dies havien començat de la mateixa manera.
-Sara?
Massa dies que començaven al voltant de les set del matí, quan Jeremies obria els ulls, urgit per la necessitat d'orinar, i es veia obligat a aixecar-se del llit i intentar encaminar-se cap al lavabo.
