Petites, grans, piadoses o maquiavèl·liques, les relacions humanes acostumen a estar farcides d'algun tipus de mentida. Amb el rerefons de l'adopció i la idoneïtat per la paternitat, els personatges de Certes mentides no són exactament el que aparenten, i converteixen el que semblava una història de sentiments i emocions en un relat ple d'intriga i suspens.
Joan Barril ha escrit una novel·la coral en què tots els personatges, polièdrics i complexos, tenen la mentida com a element comú. Amb una trama inquietant en què tothom amaga part de la veritat per aconseguir un fi concret, assistim a la progressiva revelació dels autèntics anhels, frustracions i pors d'aquells que es veuen obligats a inventar un alter ego per sobreviure. Certes mentides posa magistralment de manifest que, si bé la veritat pot ser dolorosa, viure en la mentida resulta excitant. Però té els seus perills.
