Diana i la mar morta

"Diana consulta el seu rellotge. Fa una mica de fred. Les mutilades estàtues de la terrassa esdevenen una mica desemparades i innòcues. S'ha anat entenebrint, i en la llunyania llampegueja. Albertina mira la mar embetumada que va prenent ara tonalitats sinistres i implacables. Pensa en París i recorda la dansa "chez Maxim's" i els esports de neu a Girschtenkirten. Comença a ploure. El cambrer enretira taules, a corre-cuita, i Nunú, maliciosa i lunar, fuma una cigarreta sota el porxo patriarcal. Plou."
"Diana i la mar morta és un llibre de contes breus "abreujats", diria jo, en el qual intentava una mena de narració concentrada, tendint a poema. De fet, semblava una poema en prosa, cosa molt natural, car jo provenia del camp de la poesia, essent el meu primer intent en el camp de la prosa." (Joan Perucho, El jardins de la malenconia)
"Volia expressar els actes de les persones, que són misteriosos, i que, extrets del seu context de realitat, tenen un valor poètic, un valor de revelació."(Joan Perucho a Joan Rendé, "Joan Perucho, mag del circ de la vida", Avui (5-X-1980)