Gabriel Janer Manila escriu una carta a Aurore-Lucile Dupin, escriptora coneguda amb el nom de George Sand, al cementiri de Nohant, on reposen les seves restes mortals. La resposta epistolar d'Aurore ens basteix un retrat magistral d'aquesta història única i, alhora, un gran fresc històric i social de la seva època.
El text flueix de manera imparable, en forma de monòleg d'una gran plasticitat i subtilesa, i ens porta per l'itinerari de la vida d'Aurore: la infantesa, l'anhel de rebel·lió, la seva transformació en George Sand, la seva obra literària, les tempestuoses relacions amoroses, l'estada que féu a Mallorca al costat de Chopin, els darrers anys...
A través d'aquest itinerari, assistim al convuls món de l'Europa del segle XIX, i a una desfilada de personatges com ara Balzac, Flaubert, Chopin, Liszt, Napoleó, Karl Marx..., a remolc d'una dona que va lluitar sempre per la seva independència i dignitat, que es va transmutar en home -George- per poder parlar de si mateixa i de les dones, i que es va rebel·lar contra els prejudicis morals i les injustícies socials.
Premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2002
