El quadern gris, publicat l'any 1966 com a primer volum de l'Obra Completa, és probablement el llibre més important de Josep Pla i la seva gènesi textual, una de les més complexes i apassionants de la seva obra. Pla va presentar sempre el llibre com si fos només el seu veritable dietari de joventut corresponent als anys 1918 i 1919, però alguns crítics (com Joaquim Molas, Maurici Serrahima, Gabriel Ferrater o Josep Maria Castellet i, més tard Lluís Bonada) ja es van adonar que, tot i que havia d'haver forçosament un manuscrit original (un dietari primigeni a partir del qual Pla hauria elaborat la versió definitiva), una part important dels escrits ja havien estat publicats en altres llibres o en articles molt posteriors a les preteses datacions del dietari. El quadern gris, era alhora pedrera temàtica i gresol, origen i síntesi de tota la producció planiana.
D'aquí l'interès evident de donar a conèixer el primer quadern gris de Josep Pla als seus lectors. Tot i que cal advertir que el lector no es trobarà amb una veritable obra literària, sinó simplement (i això ja és molt) amb un convencional quadern de notes, observacions, descripcions i records d'un jove de vint-i-un anys que ja estava tocat per la mania de l'escriptura, el que no es pot negar és que es tracta d'una peça única de la bibliografia catalana contemporània, i que el seu estudi i comparació amb la versió publicada en forma de llibre l'any 1966 per l'editorial Destino aporta noves claus interpretatives de l'obra de Josep Pla i, sobretot, ajuda a entendre millor els complexíssims procediments d'elaboració que caracteritzen la seva escriptura. Aquestes anotacions en forma de dietari, com els poemes de joventut de Carles Riba o Josep Maria de Sagarra, formen ja part de la història de la literatura catalana.
