Al segle XVIII, just abans que la guillotina regnés a París, el gurmet Grimod de la Reynière va fer-se cèlebre pels seus sopars dels dimecres en què hi havia vint-i-dos comensals a taula i tres-cents convidats a contemplar el festí. La crème de la crème francesa va gaudir dels plaers culinaris que servia al seu palauet, a tocar dels Champs Elysées. Però no tot era plàcid i agradable en aquells banquets: un bon dia, Grimod va rebre un anònim fatal, que l’amenaçava de morir "per la boca, com moren els peixos, després de tastar el més deliciós dels plats".
¿Qui volia assassinar el gurmet? ¿Per què? I allò que és més important: ¿ho va aconseguir? La conjura contra el gurmet és una recreació del món que va envoltar Grimod de la Reynière, un il·lustre golafre de la França prerevolucionària, el mateix que després del 18 de Brumari va crear la primera revista de gastronomia i va impulsar una nova institució, el restaurant.
