Aquesta metròpoli hostil, de cel lletós, on una espurna pot esdevenir violència en estat pur, és casa seva. De dia i de nit, la Míriam recorre en patins aquests carrers, que controla tan bé com les seves emocions, per aconseguir qualsevol cosa, legal o no, que li demanin. Als seus disset anys, n’és una professional. Un robatori, una mort que cal venjar i una carta amagada dins un calaix durant anys sacsegen tot el seu món, sotmetent-la a una persecució implacable i letal.
Una novel·la d’acció i d’obsessions, on traspua la violència psicològica i física, narrada a ritme de pel·lícula negra. Quan acabem de llegir Trenta-dos morts i un home cansat, ens queda la reflexió que ningú mai no és totalment bo ni inequívocament dolent.
