Qui no ha sentit mai curiositat per saber qui són, com són, què fan, d’on vénen i on van les persones anònimes, desconegudes, que coincideixen per atzar en un transport públic?
La línia blava és una línia de metro. És també el marc d’un seguit d’històries que arrenquen al començament del viatge. A mesura que el metro avança, els protagonistes s’incorporen a la novel·la sense saber-ho i les històries creixen, convergeixen, s’esquiven o bé es modifiquen les unes a les altres sense que ningú n’arribi a ser conscient. Al final, totes les cartes estan marcades i el lector coneix el passat, el present i el futur dels personatges.
Línia blava explora la curiositat instintiva de les persones: l’observació, la tafaneria fantasiosa, la tendència de la naturalesa humana a inventar i a fabular. Això és Línia blava: un vagó de vides i, doncs, d’històries.
