A partir de l’anunci de la tornada a Mallorca d’Olympia, una islandesa sensorial i pletòrica, es desplega una teranyina vibrant de personatges lligats al seu passat o relacionats entre ells, vistos sota el prisma d’ànsia d’ascens social, de l’impuls de les passions, dels lligams familiars o atàvics, de les canviants normes socials, d’una prosperitat econòmica desbordada però ambivalent, de l’irracional i de poètic, on una simple anècdota desencadena totes les fúries.
Olympia a mitjanit -una nova fita de l’extraordinària capacitat narradora de Baltasar Porcel- ens descobreix un món viu i agitat, encara que també amenaçat, i ens captiva a la manera com ho fan les novel·les que recreen universos singulars, però incorporant-hi el dinamisme quasi periodístic del punt de vista múltiple. Aquesta novel·la, plena de personatges inoblidables i de situacions hilarants de tant còmiques, és, això no obstant, una visió irreverent i càustica de les lleis que regeixen els comportaments humans i una denúncia dels mecanismes destructius que genera la societat actual.
