Fa molts anys que Carme Leira viu a Buenos Aires. La seva vida discorre per una plàcida monotonia fins que un matí, arran de la mort de la seva mare a la llunyana Compostel·la, descobreix que les raons que la van fer emigrar a l'Argentina han anat perdent força. Mentre recorre una ciutat que mai no ha acabat de fer seva, recorda els anys d'universitat i el temps llunyà en què la lluita política tenyia d'incertesa qualsevol esperança. Però, sobretot, recorda la seva amistat amb la solitària i enigmàtica Sophie Ducrós, que també havia emigrat després de la guerra civil.
Carme Leira intueix que el temps és cíclic, que les vides i els camins es repeteixen i que ella necessita trobar raons per viure després de l'oblit.
