L'any 1938 -en una Barcelona que patia de manera directa les conseqüències de la guerra- Anna Murià publicava La peixera, la novel·la amb la qual iniciava pràcticament la seva trajectòria literària i que fins ara ha restat gairebé desconeguda.
A banda de les tòpiques peripècies del protagonista, Josep Maria Gaspar, un jove mancat de cap guiatge en la seva formació com a adult, tret de l'exigència d'una absoluta submissió als valors burgesos, allò que atrau de La peixera és la vitalitat amb què Anna Murià reflecteix les seves vivències en una tètrica empresa barcelonina i expressa el seu rebuig de les expectatives existencials que la societat catalana de principi de segle oferia al seu jovent: "una existència mancada d'horitzons, mediocre, decrèpita, estàtica i buida".
