Mistana és un poble de quaranta egoistes, amb quixots, perdedors i malalts que tan aviat desperten la nostra simpatia com la nostra aversió. Com tot espai tancat, aquest poble perdut i emboirat esclavitza els seus habitants. Per què no se'n van a un lloc millor? Davant la dictadura que flota en l'ambient, cadascú reacciona d'una manera diferent, des de l'angoixa fins a la frivolitat, exemplificant la religió perspectivista que professa Perpinyà. Talment els cecs de Saramago o els fantasmes de Rulfo, els bojos de Mistana viuen en un espai simbòlic que recorda una tragèdia grega passada per Cocteau i per l'aire fellinià del Satyricon.
Núria Perpinyà constitueix aquesta història fantàstica sobre la família i la follia amb un ritme in crescendo que es precipita com una allau. Mistana és una novel·la poètica escrita amb un llenguatge delirant, amarat de versos en prosa, que imantarà els lectors.
