"I sobretot, per damunt de tot, fill, és això: la vida. L'únic do que se'ns fa, la porta, el vehicle i el medi de tot el bo i el dolent que podrem abastar», diu la Vipa.
La protagonista d'aquesta història necessita d'una contradictòria barreja de qualificatius per definir la vida. És sorprenent, dolça, esquerpa, apassionant... sempre difícil i sobretot... única. Per això no se sent capaç de renunciar-hi.
A través de circumstàncies complicades, insòlites, els personatges d'aquesta novel·la lluiten i es rebel·len contra la cara més dura de l'existència, per acabar rendint-se a l'esperança.
Centaures ens parla de la vida i de la dignitat dels éssers que accepten entomar-la amb coratge, amb la convicció que sempre hi ha un camí que ens duu cap endavant... o cap amunt.
