Acabada la guerra mundial, Aurora Bertrana s'allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d'Etobon, on l'ocupació nazi ha estat especialment ferotge: tots els homes són al cementiri, afusellats per la Gestapo una trada de l'any 1944. Durant uns mesos, Aurora conviu amb dones estenallades pel record dels seus morts. A través de les converses, la presència tenaç dels afusellats se li va imposant: "vaig comprendre que no m'alliberaria dels seus fantasmes fins haver-ne donat testimoni en un llibre".
El llibre que teniu a les mans és aquest alliberament en forma de novel·la. Amb una sobrietat excepcional i un lirisme enemic de l'altisonància, Aurora Bertrana hi fa sentir, entre dos silencis, les veus i les vides emportades per la guerra.
