Aquest cementiri és ple de vitalitat i de bon humor. Aplega una cinquantena de relats, la majoria dels quals porta la paraula "tomba" al títol: "La tomba de la vigilant del museu", "La tomba de l'impostor", "Les tombes del viaducte", "La tomba de Lenin", "La tomba de l'orquestra", etc.
Però no és un llibre funerari ni elegíac, sinó que les morts i els enterraments són un pretext per prendre apunts de la vida humana, amb un estil unitari rigorós en què destaquen l'originalitat de les històries i una extrema economia expressiva. Els escenaris de les tombes, repartits pels cinc continents, subratllen el caràcter universal del llibre: la vida i la mort juguen sempre al gat i la rata. En aquesta pugna perpètua, la tragèdia frega la ridiculesa i es dissimula la vulnerabilitat amb una intensa joie de vivre.
