Amb La Seu se'n va a córrer món, Lluís Calderer ens presenta sis contes que tenen com a comú denominador la capital del Bages. En efecte, tots ells estan emmarcats a Manresa i tenen, d'alguna manera, la ciutat com a protagonista. Ni que sigui, en alguna de les històries, com a magnífic teló de fons. Aquests són, però, uns relats gens localistes, que demanen una lectura sense prejudicis perquè pot ser absolutament universal. El context, els indrets o els personatges descrits podrien ser uns altres. El que importa és el magnífic joc que ens proposa l'autor, gràcies a la màgia de la literatura, la qual ens fa viatjar, amb sàvies dosis d'història, de mite o de llegenda, cap al món de la fantasia i, en definitiva, de la llibertat creadora. Amb aquests contes, escrits amb una ploma concisa i brillant, Lluís Calderer ens fa volar -com la mateixa Seu manresana- cap a altres indrets, tan sols amb la imaginació, sense moure'ns de lloc.
