Un thriller divertit i intel·ligent que funciona tant com a paròdia del gènere policíac, com de les novel·les històriques amb secrets ocults i, a la vegada, carrega en bala contra la jerarquia eclesiàstica. Cadascuna de les monges té un rol i una personalitat molt ben definits i els capítols estan narrats des de quatre veus diferents, fet que dóna al conjunt una visió polièdrica. (La veu més original, és la de la víctima.) Tot plegat, però, sense perdre mai un to burleta, irònic, sobretot quan, a través de la investigació sortiran a la llum els secrets, gelosies, enfrontaments i passions entre les diferents monges. I amors, és clar: relacions només intuïdes, però cada vegada més evidents, que fins i tot deixen entreveure la possibilitat que alguna d'elles hagi estat mare. Al capdavall, un relat que a estones fa riure i, en d'altres, deixa al lector reflexions àcides sobre la condició de monja i el sentit comú que, de vegades, situen per sobre de la moral estricta.
Premi Ciutat de Badalona de Narrativa 2008.
