Insòlit somni, insòlita veritat

«Cantolla, simplement, és un home amb fe. Cantolla no dubta. Cantolla no pensa que les coses s'aconsegueixin gràcies a la sort. Cantolla no tem. Cantolla somia i es lleva un matí i va a parlar amb el President de la República. Convençut. Cantolla li proposa això: construir un segon pis a la ciutat. Un segon pis de globus aerostàtics que es lligaran al món amb àncores gegants. Com si el món fos un lloc quiet, pensa el president. I només pensa això. Després escoltarà el somni de Cantolla: àncores gegants que penjaran del cel com si els globus fossin vaixells i el mar un lloc estàtic. Àncores amb argolles que es clavaran als parcs i als jardins de la ciutat. Una ciutat que flotarà al damunt de la ciutat quieta. Això li proposa Cantolla al president: fer una ciutat que no pesi. Una ciutat als núvols. Una ciutat falsa.»