Si en un principi era el Verb, és difícil concebre un món més enllà de les paraules que el representen. La buidor de l'existència o el sentit de la vida, la infidelitat o la deslleialtat, el cinisme autojustificatiu i també l'amor, la passió, l'amistat; tot plegat són paraules que basteixen o vesteixen la realitat, que fonen o confonen les percepcions, els fils de seda que conformen l'entramat en què estem atrapats. El fil de seda es compon de tres narracions amb personatges perduts en la seva pròpia teranyina intel·lectual: potser el desconcert és la resposta més assenyada davant d'una realitat que ens sobrepassa. Els personatges d'aquestes narracions tenen una vida de la qual no saben què fer-ne. Una vida que els penja d'un fil, que ben bé podria ser de seda.
