En aquest quart recull de contes de Tibau, la mort sempre hi és present d'una manera o altra, però amb la visió particular de l'autor, i una barreja d'humor i tendresa. No se'ns mostra dramàtica i macabra, sinó al contrari, de manera vital, gràcies a una original galeria de sentiments i personatges: la roda de premsa d'un ressuscitat, unes oposicions a sicari municipal, un taxidermista rancuniós o uns especials "viananys" (vianants dels anys). El títol està extret d'una cançó de Jesús Fusté.
