Vet aquí un text captivador i fascinant que no deixarà indiferent a ningú.
Ni al cor més endurit.
Ni a l'esperit més sorrut.
Per què?
Perquè ès la crua i sentida escenificació d'una lluita acarnissada entre una mare i una filla que, buscant-se obsessivament sempre -sobretot la filla-, no es troben mai.
I cada cop que es troben, el conflicte està servit. Sense més solució que la sofreça amarga i la incomprensió frustrant.
L'única reconciliació es fa, finalment, no en la vida -la mare ja és morta-, sinó en el paper. I és que el paper ho comprèn i ho aguanta tot, perquè el paper és més sofert i receptiu que les persones.
