{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Al fons de l\rquote\'faltim calaix, va trobar la manteleta ben embolicada amb paper fi i conservada per boles de c\'e0mfora. S\rquote hi va abra\'e7ar notant l\rquote olor intensa i freda. Sentia agra\'efment per la seva dona que havia guardat aquella pe\'e7a mal que fos usada. La Palmira sempre s\rquote havia portat b\'e9 i va pensar que malament que s\rquote havia portat ell amb ella. Era la primera estona que hi pensava.
\par
\par Empesos per Leandre Raurill, que s\rquote ha barallat amb filla i gendre per l\rquote her\'e8ncia, Maurici i Palmira deixen el poble i se\rquote n van a viure amb ell a Barcelona. Per\'f2 l\rquote odi mant\'e9 la ferida oberta; la injust\'edcia, a m\'e9s, cova un secret, i el temps far\'e0 que finalment esclati amb contund\'e8ncia i se\rquote n derivin diferents efectes. Tercera novel\'b7la del seu cicle del Pallars, Maria Barbal crea a C\'e0mfora amb sobrietat i eleg\'e0ncia, amb delicadesa, car\'e0cters de forta personalitat que sustenten un univers apassionat i rude. \f1
\par }
