L’espai. Un futur no datat. En una societat espacial regida per un Gran Consell ha succeït un curiós accident: tres membres d’un equip d’investigadors de la nau Buffon ha ingerit una substància enigmàtica que els ha convertit en profetes. Porten un missatge determinant; Déu ens ha parlat. Hem sigut elegits per salvar el gènere humà. Aquesta és l’última oportunitat per saber què som, d’on venim... Qui vulgui entrar en el seu regne i vulgui saber-ne de la seva existència tan sols ha de tastar aquesta fruita de la vida i de la mort. La maquinaria administrativa es posa ràpidament en marxa, el Consell encarrega al catedràtic, i sovint polèmic científic, Mijael Linus, un dictamen: saber si la substància que diuen haver pres els tres de Buffon és una substància iniqua. Volen una justícia ràpida, exemplar; res pot destorbar la nova societat laica per la que tants i tants homes han donat la seva vida. Tanmateix aquesta substància esdevindrà hermètica i capciosa al esforços de Linus per dictaminar la seva natura, i al mateix temps en serà la causa d’un procés de llibertat inaudita que li obrirà aspectes desconeguts de la seva vida, del seu pensament, de la seva sexualitat. Mimas és un petit satèl·lit de Saturn descobert el 1789 per William Herschel. En ell transcorre part de l’acció. El mateix William Herschel i altres personatges de la ficció i de la no ficció, del món de la cultura, de la ciència i de la filosofia, esdevindran claus per entendre el misteri que envolta la substància prohibida.
