Primavera de 1693. Al “quarter de la Marina” i terres limítrofes, de Carlet a Orba, i d'Ondara a Muro, el descontentament camperol, que s’havia anat covant d'anys enrere, esclata finament en una rebel·lió contra el deure de ”partir collita” amb els senyors de terres i contra les dures condicions imposades en els contractes de cultiu, després del repoblament posterior a l'expulsió dels moriscs. El síndic Francesc Garcia, un llaurador de Ràfol d'Almúnia, de formació rudimentària però amb una intel·ligència desperta i una audàcia sense límits, es converteix en el cabdill de la revolta, amb el suport actiu de mossèn Lluís, rector del poble, i de la majoria dels rectors dels llocs, enfrontats a les circulars de l'arquebisbe de València on se'ls mana usar “trona i confessionari” amb els seus feligresos per restablir l'obediència als senyors. Els llauradors litiguen apel·lant a les antigues franquícies, contingudes en l'Aureum Opus i altres documents atorgats per Jaume I i els primers reis, dels quals s'ha apoderat Garcia en un audaç colp de mà a l'Arxiu de València i que té dipositats sota custòdia a Benimodo. Davant la insurrecció creixent, Ventura Ferrer, governador de Xàtiva, un home poc afavorit per la Cort, rep ordres ambigües per sufocar-la. Ha de fer-ho amb una força bigarrada i escassament professional composta per guàrdies costaners, per milícies dels pobles i pels “blaus”, efectius especialitzats en lluita contra el bandidatge... Blai, el jove ajudant de Garcia, va narrant, en una mena de rudimentari diari de campanya, les vivències i els fets d'un temps avui sols conegut a través de cronistes escassos i sovint adversos.
