{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Plou, plou de manera constant. Miquel Giron\'e8s t\'e9 seixanta-quatre anys i \'e9s gras, molt gras. Viu sol, i els divendres al vespre sempre torna cansat. El carrer de casa seva ha canviat d'en\'e7\'e0 que va morir la seva dona Ester i ja no ent\'e9n el m\'f3n que l'envolta.
\par Abans era el perfecte intermediari, corpulent, elegant, amb sentit de l'humor, i en canvi ara \'e9s tou i lent. Adora evocar l'Ester, la mare, el pare que era metge i tamb\'e9 va morir fa molts anys. I recorda la Rita, l'Agn\'e8s, la Patr\'edcia, les secret\'e0ries de les oficines que visitava quan era jove, la Teresa i les ve\'efnes lesbianes, el soci dels negocis t\'e8rbols, el grup de coneguts dels dimecres al bar...
\par Miquel Giron\'e8s \'e9s una mena de Robinson urb\'e0 atrapat per la pluja i per la mem\'f2ria del que ha viscut. Es aix\'f2 i el testimoni d'una \'e8poca sense futur.
\par }
