{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Tot canvia despr\'e9s d\rquote un altre got d\rquote absenta. Deixes el got damunt la taula, mires per la finestra i tens temps de veure una l\'ednia de llum que recorre fuga\'e7ment el carrer, il\'b7lumina per un instant la roba estesa en un balc\'f3 i es clava al portal de casa. Darrere dels vidres encesos endevines les siluetes dels Nohisom, que es deixen engolir per la fosca de l\rquote escala. Ara passen les cosines Tonell, que corren cap al teatre aferrades a la bossa. Madona Qu\'e8lonia, la m\'e9s vella del barri, escura les seves eternes escopinyes. I sempre aquesta llum que projecta clarobscurs en tots els rostres que troba, tots an\'f2nims i alhora protagonistes del dia a dia. Qu\'e8 els passa pel cap? Quines penes els afligeixen? Quines secretes alegries? Per qu\'e8 no riu mai el cambrer Zero? En Borris Sol esgarrapa la guitarra i en treu una can\'e7\'f3 d\rquote amor que nom\'e9s el seu germ\'e0 valorar\'e0 com cal. Les persianes del senyor B\'fanquer ho vigilen tot. La llum declina.
\par Tina Vall\'e8s observa la vida que transcorre a l\rquote escala, als carrers, al barri. Imagina rastres d\rquote hist\'f2ries en les ombres disfressades de normalitat que ens passen pel costat i que amb prou feines veiem, per\'f2 que formen part de les nostres vides. I ho fa amb la subtilesa i la precisi\'f3 d\rquote una llum fuga\'e7 que enfoca el m\'e9s petit detall i deixa entreveure tota una escena.
\par }
